Homes sense dones, de Haruki Murakami

De moment aquest és el recull de relats que més m'ha agradat de Murakami, i amb aquest ja van tres: "El salze cec i la dona adormida" on trobem el meravellós conte també convertit en extraordinària pel·lícula "Tony Takitani", i "Després del terratrèmol". Ara ja va sent hora que tradueixin "The Elephant Vanishes".

Els relats que ens trobem a "Homes sense dones" reuneixen tots els trets característics de Murakami: situacions surrealistes, fugides de ment, escenes oníriques, sexe, desaparicions, gats, jazz, suïcidis, The Beatles... Ombres de Kafka, Carver, Lynch, Hemingway...

Estimo a Murakami, i ell ens mostra estima escrivint com escriu.
No sabria dir quin és el conte que m'ha agradat més, i és que a diferència dels anteriors llibres de relats que he llegit, aquí tots, absolutament tots, m'han colpit.

"Kino" és potser el que guanyaria en el  top, si és que en fes un d'aquests set relats. En aquesta narració on hi ha serps, un gat, una ruptura sentimental, un bar on sona jazz (un bar que podria ser perfectament el pou que hem llegit en tantes obres d'en Murakami) i personatges d'allò més misteriosos, es reflexiona sobre el sentiment de culpa, també sobre saber perdonar, però sobretot que és bo, potser fins i tot necessari, admetre quan et fan mal i que s'ha de gestionar, no deixar-ho passar si és que no vols que els teus dimonis t'arrosseguin i deixis de ser tu per sempre més.

"Homes sense dones" la darrera història i que dóna títol al llibre, és l'escrit més trist que he llegit mai de Murakami. Gairebé diria que parla d'una experiència real i molt personal.

"Samsa enamorat" és sens dubte el moment més divertit, tot i que el rerefons és dràmatic. Un clar homenatge a Kafka, i en concret a "La metamorfosi", tot i que aquí no és en Gregor Samsa qui es lleva convertit en una estranya criatura, sinó que Gregor Samsa es desperta en un cos de persona que troba estrany i vulnerable, susceptible de ser ferit amb facilitat amb una panxa tova sense cap mena de protecció.

Destaco aquests tres relats perquè són els que potser han quedat més ancorats a la meva petita capacitat memorística (segurament també perquè són els tres últims del llibre), però tots set són excel·lents. Sens dubte 5 estrelles merescudíssimes.

1 comentario :

  1. Lo iba a intentar en catalán pero mejor no jajjajja, si dices, tú que a parte de McCarthiano eres de los más Murakamianos del grupo que este es el que más te ha gustado ya estoy tardando. Ni idea de lo de la peli. Y en cuanto al elefante, allí en vuestra tierra seguro que lo leéis antes, lo de las editoriales en España es de vergüenza, ahora han traducido el de Denis Johnson, en fin..... Samsa enamorado lo leí en The New Yorker hace meses, sí, un homenaje a Kafka en plan cachondo :)

    El que me intriga es Hombres sin mujeres, ¿estará en un idioma que yo hable? Que en inglés también tardan con Murakami.....

    Bueno, te dejo ya pero es que te veo tan poco por aquí jajjaja. Una abraçada :)

    ResponderEliminar

Comentarios recientes

ir arriba