Encara estic digerint bona part d'aquesta novel·la. Una cosa és ben
segura, no deixa indiferent. He patit força, de vegades he sentit
nàusees, m'he fet moltes preguntes i gairebé totes han obtingut
resposta. Per moments he reviscut sensacions de quan vaig llegir 1984 de
George Orwell, altres de quan he llegit relats de Manuel de Pedrolo i fins i tot m'atreveixo a esmentar a Kafka o Haruki Murakami. Sigui com sigui estem davant d'una molt bona novel·la distòpica a la que desitjo moltes traduccions a altres idiomes per tal que la puguin gaudir molts més lectors.Al meu cap, mentre llegia La Peixera, s'hi anava creant una banda sonora (una cosa sí que he trobat a faltar: música) i penso que hi escaurien força algunes cançons instrumentals de David Bowie, com per exemple Warszawa del disc Low, o temes de Philip Glass.
Pel que fa a l'argument millor no explicar-ne res, apropar-s'hi com ho vaig fer jo, sense saber absolutament res i anar-se formulant preguntes i deixar-se anar mentre van passant pàgines.