La Peixera, de Maiol de Gràcia Clotet

Encara estic digerint bona part d'aquesta novel·la. Una cosa és ben segura, no deixa indiferent. He patit força, de vegades he sentit nàusees, m'he fet moltes preguntes i gairebé totes han obtingut resposta. Per moments he reviscut sensacions de quan vaig llegir 1984 de George Orwell, altres de quan he llegit relats de Manuel de Pedrolo i fins i tot m'atreveixo a esmentar a Kafka o Haruki Murakami. Sigui com sigui estem davant d'una molt bona novel·la distòpica a la que desitjo moltes traduccions a altres idiomes per tal que la puguin gaudir molts més lectors.
Al meu cap, mentre llegia La Peixera, s'hi anava creant una banda sonora (una cosa sí que he trobat a faltar: música) i penso que hi escaurien força algunes cançons instrumentals de David Bowie, com per exemple Warszawa del disc Low, o temes de Philip Glass.
Pel que fa a l'argument millor no explicar-ne res, apropar-s'hi com ho vaig fer jo, sense saber absolutament res i anar-se formulant preguntes i deixar-se anar mentre van passant pàgines.