Arriba Nadal i massa feina, la veritat. Per sort he rebut l'ajuda de tot l'equip de Subterranea (crossover en tota regla); a ells els hi he demanat que triessin una cançó cadascú relacionada amb Nadal. El mateix vaig demanar a en Pere. Gràcies a tots ells i a la Laia i en Roger, he pogut editar aquest programa a temps. Un programa especial Nadal que en un principi havia de ser més llarg i amb molta més música, però al final he decidit reservar-les per a anys vinents. Avui posen la seva veu a Crema d'estrelles: David Pintos, Ricardo Hernández, Fernando Pastor, Pedro EnriqueEsteban, Juan Francisco Diaz, Carles Pinós, CarlosRomeo, Engelbert Rodríguez, RamónGarcía, Pere Raventós, Laia i Roger Via. Escoltarem a Bruce Springsteen, Quimi Portet, Marillion, Silhouette, Queen, Miles Davis, Savatage, JethroTull, ChrisSquire, King Crimson, Jon Anderson, TigerMoth Tales, TheTreacherousThree, però també hi ha algun moment per RunDmc, Ikeand Tina Turner, James Brown, B.B. King, Melissa Etheridge, Otis Redding i Johnny Moore's ThreeBlazers.
Com m'agraden les casualitats! La Crema d'estrelles número 7 la vaig començar a cuinar per la secció "Una de Frank Zappa", i allà estan presents Flo & Eddie, els fundadors de The Turtles que van popularitzar el tema Happy Together. Flo & Eddie (Mark Volman, Flo i Howard Kaylan, Eddie), van unir-se als The Mothers of Invention de Frank Zappa l'any 1971 després que la seva formació The Turtles es desintegrés. Quan The Mothers es va dissoldre per l'accident que va patir Zappa, ells van seguir amb el seu propi grup (ja en parlarem més endavant a Crema d'estrelles), però també van fer de vocalistes per a molts grups, entre altres amb The Psychedelic Furs que avui són els protagonistes de la secció "Discos Revisitats" amb el seu disc World Outside. A "Dos Graus de Separació", Flo & Eddie també hi seran presents perquè una de les cançons, la de Captain And Tennille, pertany a un disc que inclou una versió de Happy Together. Tot això ha anat succeint a mesura que preparava el programa i tot ha portat a titular-lo Happy Together, Feliços Junts. A banda de Flo & Eddie, Frank Zappa i The Psychedelic Furs, ens visiten més artistes: Toehider que és un músic amb una veu magnífica i a més toca absolutament tots els instruments en els seus discos, a "Jazz Cream" Andrea Motis una vocalista i música de jazz impressionant interpreta un tema del seu disc Emotional Dance, els britànics Deep Purple amb qui coneixerem l'origen de la cançó Smoke On The Water, i, juntament amb Captain And Tennille, a "Dos Graus de Separació", Antonio Vega i Albert Pla. Amb les veus de Marta Culí, Laia i Roger Via.
Sisena entrega de Crema d'estrelles. Aquesta vegada amb un fil conductor que tornarà, hi haurà segona part i, potser, fins i tot una tercera. I és que la Resiliència per poc que busquis, et dona un munt d'exemples dins del món cultural. Així doncs, coneixerem a Allison Russell, que del trauma ha creat una obra meravellosa. A discos revisitats ens endinsarem en el Texas Flood, el primer disc de l'Stevie Ray Vaughan. Frank Zappa ens brinda un exemple de superació. A Dos Graus de Separació enfrontem Iván Ferreiro i La La Love You. En Pere Raventós des de Vilafranca del Penedès ens fa una crònica de les pel·lícules que ha vist al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges. Robert Wyatt torna a fer una visita al nostre programa. A Jazz Cream ens envoltem del so dels resilients Yellowjackets. I a la secció Crema de Lletres us parlaré de "Mortal y Rosa" de Francisco Umbral, probablement el millor llibre que he llegit mai. Crema d'estrelles amb les veus de Marta Culí, Laia i Roger Via. Amb la col·laboració de Pere Raventós.
Ja hem tornat de les merescudes vacances i ho fem amb un programa, el número 5 (agafa't que vinc), una mica més llarg del que és habitual. Per començar una versió de Purple Haze que m'agrada molt. Seguim amb les seccions Jazz Cream, Absències, Crema de llibres ¿de llibres? (he tingut un lapsus i he canviat el nom a la secció Crema de lletres per crema de llibres... encara estic en mode vacances), però la qüestió és que hi ha tres seccions en una dedicada a la Billie Holiday. També hem fet un especial discos revisitats amb Duble Buble, i, com a cada programa, una cançó de Frank Zappa (aquesta vegada seran dues cançons enllaçades i amb un convidat especial). Ah!, en Pere Raventós ens parlarà de cinema, en concret del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya de Sitges. Val molt la pena. I tenim secció nova que s'ha creat a mesura que anàvem conversant amb Carlos Romeo, un col·laborador que està convidat des del primer dia a Crema d'estrelles. Amb en Carlos parlem de tot: pòdcast, ràdio, botigues de discos, etc. però, sobretot, de música. I per acabar Take 5, per prendre'ns cinc minuts per a nosaltres. Les veus de les falques són de la Marta Culí, La Laia i en Roger Via.
Doncs ja està aquí la quarta entrega de Crema d'estrelles. Anem una mica més tard del que ens hauria agradat, però diferents motius ens han endarrerit la cocció de la crema (i no és per falta d'escalfor). La qüestió és que ja la tenim aquí, i en aquesta edició hi ha per primera vegada una entrevista. He sortit de l'estudi i he anat a veure a en Paco Sánchez del Centre Yuyán de Terrassa per tal de conèixer quina relació hi ha entre el número quatre i les supersticions al Japó i a la Xina. La Marta Culí ens fa la primera ressenya de llibres a Crema de Lletres, una secció que estrena ella i que la farem diferents col·laboradors del programa. També hi ha un tema relacionat amb el número quatre a Jazz Cream, un tema de Zappa com a cada programa, una cançó que tothom hauria d'escoltar abans de morir a càrrec de Blues Traveler, la secció de discos revisitats està dedicada a The Queen Is Dead de The Smiths, hi ha una novetat discogràfica amb Amor Propio, Dos Graus de Separació i Absències connectades entre elles i, amb tot el sentit del món, Els Surfing Sirles son els protagonistes de La Crema D'en Pere.
Jordi Via presenta i edita Crema d'Estrelles, amb Marta Culí, Pere Raventós, la Laia i en Roger.
Estem eufòrics i ho volem compartir. Aquest episodi s'ha quedat curt i segurament hi haurà més Cremes amb l'eufòria com a fil conductor. Potser en lloc d'eufòria hauríem d'haver titulat aquest episodi Melotró, perquè sí, perquè aquest instrument té molta presència en aquesta tercera entrega de la Crema d'estrelles. Com a cada programa, escoltarem una d'en Zappa. Tenim secció nova: JAZZ CREAM, com ice cream, però sense gelat, o com JAZZ SCREAM, però sense crits, tot molt improvisat. En Carles Pinós des de Terrassa fa un petit homenatge a Vangelis. En Pere Raventós des de Vilafranca del Penedès ens porta a l'Empordà i fa un repàs de la trajectòria de Mazoni. Tenim Discos Revisitats amb King Crimson i moltes coses més. Ah! Sí!!! 2 graus de separació amb Eagles i Jethro Tull, aniré molt errat? Les veus de les falques són de la Marta Culí, la Laia i en Roger Via.
"S'ha d'anar amb compte amb allò que es desitja", seria una variant de la "responsabilitat comença en els somnis".
Jo somiava tornar a fer ràdio, ho he aconseguit i ara he de ser responsable i fer un programa periòdicament. De moment un cada trenta dies, mirarem de fer-ne més sovint. En aquest programa apareix per primera vegada i espero que per sempre, en Pere Raventós. Ell ens aporta noves seccions i de la seva mà visitarem el Montseny, escoltarem Albert Pla, Pascal Comelade, Orchestra Fireluche, Pau Riba, Anna Andreu... Com cada programa escoltarem una d'en Frank Zappa, però també tindrem Aviador Dro, Tangerine Dream, 21 Japonesas, INF & The Fifty Dollar Band, Donald Fagen a discos revisitats i més cançons que si no presento és perquè no els hi cal presentació.
Roy Orbison - In Dreams
El Último de la Fila - Dulces Sueños
Fleetwood Mac - Dreams
INF & The Fifty Dollar Band - Every Day The Sun
INF & The Fifty Dollar Band - Mix : I believe I see a light begin to shine,
Fever, The Young Are At The Gates,
Come Together, Everyday The Sun, Poor Old Devil, Superstition, Not The One,
In Dreams Begin Responsibilities.
21 Japonesas - En Sus Sueños
Pascal Comelade - Ha Passat Un Àngel
Albert Pla i Pascal Comelade - Insomni
Albert Pla - Somiatruites
Albert Pla - Somnis
Pau Riba - Helena, desenganya’t
Pau Riba i Pascal Comelade - Ha Passat Un Àngel
Pau Riba - Noia de Porcellana
Orquestra Fireluche - Nina de Miraguano
Anna Andreu - Torrent Sanguini
Anna Andreu - Un Son
Donald Fagen - Ruby Baby, I.G.Y., Green Flower Street, Ruby Baby, Maxine,
New Frontier, The Nightfly, The Goodbye Look, Walk Between Raindrops.
Mark Lanegan - Dream Lullabye
Aphrodite’s Child - Rain and Tears
Vangelis - Pulstar
Vangelis - Fais que ton rêve soit plus long que la nuit
En aquest primer programa, una prova, un repte, parlem de Soda Stereo, Prince, Mark Lanegan, Talking Heads i Frank Zappa. Escoltem i traduïm la lletra de Sometimes It Snows In April i punxem una versió, la que va fer Meshell Ndegeocello. Busquem una cançó que ens la recorda, aquesta vegada qui creiem que s'hi va inspirar és el grup Revolver. També recordem a Mark Lanegan i revisem el disc Little Creatures de Talking Heads. Zappa estarà present a tots els programes i s'estrena en aquest primer amb un tema de 1963.
Jordi Via presenta i edita aquest Crema d'estrelles amb la intenció de contagiar la seva melomania.
Soda Stereo - Crema de Estrellas
Prince - Sometimes It Snows In April
Prince - Kiss, Do U Lie, Under the Cherry Moon, Girls & Boys, Mountains, Anotherloverholenyohead, Venus de Milo
Screaming Trees - Time For Light, Dollar Bill, Shadow Of The Season
Mark Lanegan - Shiloh Town
Zappa & The Mothers Of Invention - Anyway The Wind Blows, Oh No, Mother People
Zappa & The Heartbreakers - Everytime I See You
Talking Heads - Road To Nowhere, A Clean Break (Let's Work), Burning Down The House, And She Was, Give Me Back My Name, Creatures of Love, The Lady Don't Mind, Perfect World, Stay Up Late, Walk It Down, Television Man, Road to Nowhere
Ara mateix ploro. Ploro i em regalimen les llàgrimes de nou per les galtes. Feia temps que no em sentia així.
Avui volia compartir la meva cançó favorita de Prince per dedicar-li al meu Tiet, en Xavi Raventós, una de les persones més crucials a la meva vida.
La meva cançó favorita des que la vaig escoltar per primera vegada, quan jo era un nen de catorze o quinze anys. Des de llavors sempre m'ha emocionat escoltar-la; parla sobre la mort d'algú molt important pel narrador i sobre com el va afectar aquesta pèrdua. Aviat farà un any i encara nego la mort del Tiet, un any en el qual he estat incapaç de fer-li cap escrit ni retre-li l'homenatge que mereix. I avui, justament avui que vull dedicar-li aquesta cançó m'assabento de... la casualitat de vegades pot ser molt cruel.
Ara entendràs el motiu d'aquestes llàgrimes, el motiu de voler escriure tot això, per què penso que s'ha de compartir, que ho has de llegir, que m'agradaria que sentissis el que sento jo, que t'emocionis com jo en llegir la lletra de la cançó de Prince, que se't posi la pell de gallina escoltant la cançó i sabent tota la casualitat que envolta aquest tema i quin vincle hi ha amb el meu Tiet, amb mi. A Prince només l'he pogut veure una vegada en concert. Deu fer uns vint-i-cinc anys ja... I va cantar SometimesItSnowsInApril. Recordo la felicitat, l'emoció que em va envair i com vaig plorar. No recordo cap altra concert on hagi plorat així...
La cançó SometimesItSnowsInApril (A vegades neva a l'abril) va ser gravada el 21 d'abril de 1985. Prince va morir el 21 d'abril de 2016. El meu Tiet, en Xavi de cal Zamora, va morir el 21 d'abril de 2021.
Ploro. Ploro en escoltar i llegir la lletra, en conèixer aquesta casualitat tan estranya... El mes d'abril sempre va ser el meu favorit, com el del narrador de la cançó. El mes d'abril vaig néixer jo, el catorze, i em dic Jordi, i... en fi, abril. El Tiet i Prince han aconseguit que arribant als quaranta-nou anys les meves sensacions quan comença abril siguin totalment diferents de com eren fins ara. Tiet, sé que em diries que sóctonto, però també sé que tot això t'agradaria. Tu que em vas posar un micròfon a la mà quan era un nen i no saps com t'ho agraeixo, tu que em vas presentar músics i cantants, que em vas fer estimar la música i la lletra escrita, tu, en fi, va per tu:
A VEGADES NEVA A L'ABRIL
Tracy va morir poc després d'una llarga guerra civil Just després de netejar La seva Última llàgrima Suposo que està millor que abans Molt millor que els ximples que va deixar aquí. Solia plorar per Tracy perquè era el meu únic amic Aquesta classe de cotxes no passen cada dia Solia plorar per Tracy perquè volia tornar-lo a veure Però a vegades, a vegades la vida no sempre és el camí A vegades neva a l'abril A vegades em sento tan malament, tan malament A vegades desitjo que la vida mai s'acabi I totes les coses bones, diuen, mai duren La primavera sempre va ser la meva època favorita de l'any Un temps per amants agafats de la mà sota la pluja Ara la primavera només em recorda a les llàgrimes de Tracy Ploreu sempre per amor, mai per dolor Solia dir ben fort sense por de morir Sense por a la mort que em va deixar hipnotitzat No, mirant la seva foto em vaig adonar Ningú podia plorar com el meu Tracy va plorar A vegades neva a l'abril A vegades em sento tan malament A vegades, a vegades desitjo que la vida mai s'acabi I totes les coses bones, diuen, mai duren Sovint somnio amb el cel i sé que en Tracy està allà Sé que ha trobat un altre amic Potser va trobar la resposta a tota la neu d'abril Potser un dia torni a veure a en Tracy A vegades neva a l'abril A vegades em sento tan malament, tan malament A vegades desitjo que la vida mai s'acabi Però totes les coses bones, diuen, mai duren Totes les coses bones diuen, mai duren I l'amor, no és amor fins que ha passat
