Ploro, s'apropa el 21 d'abril

Ara mateix ploro. Ploro i em regalimen les llàgrimes de nou per les galtes. Feia temps que no em sentia així.

Avui volia compartir la meva cançó favorita de Prince per dedicar-li al meu Tiet, en Xavi Raventós, una de les persones més crucials a la meva vida.

La meva cançó favorita des que la vaig escoltar per primera vegada, quan jo era un nen de catorze o quinze anys. Des de llavors sempre m'ha emocionat escoltar-la; parla sobre la mort d'algú molt important pel narrador i sobre com el va afectar aquesta pèrdua.
Aviat farà un any i encara nego la mort del Tiet, un any en el qual he estat incapaç de fer-li cap escrit ni retre-li l'homenatge que mereix.
I avui, justament avui que vull dedicar-li aquesta cançó m'assabento de... la casualitat de vegades pot ser molt cruel.

Ara entendràs el motiu d'aquestes llàgrimes, el motiu de voler escriure tot això, per què penso que s'ha de compartir, que ho has de llegir, que m'agradaria que sentissis el que sento jo, que t'emocionis com jo en llegir la lletra de la cançó de Prince, que se't posi la pell de gallina escoltant la cançó i sabent tota la casualitat que envolta aquest tema i quin vincle hi ha amb el meu Tiet, amb mi.
A Prince només l'he pogut veure una vegada en concert. Deu fer uns vint-i-cinc anys ja... I va cantar Sometimes It Snows In April. Recordo la felicitat, l'emoció que em va envair i com vaig plorar. No recordo cap altra concert on hagi plorat així...

La cançó Sometimes It Snows In April (A vegades neva a l'abril) va ser gravada el 21 d'abril de 1985. Prince va morir el 21 d'abril de 2016. El meu Tiet, en Xavi de cal Zamora, va morir el 21 d'abril de 2021.

Ploro.
Ploro en escoltar i llegir la lletra, en conèixer aquesta casualitat tan estranya... El mes d'abril sempre va ser el meu favorit, com el del narrador de la cançó. El mes d'abril vaig néixer jo, el catorze, i em dic Jordi, i... en fi, abril. El Tiet i Prince han aconseguit que arribant als quaranta-nou anys les meves sensacions quan comença abril siguin totalment diferents de com eren fins ara.
Tiet, sé que em diries que sóc tonto, però també sé que tot això t'agradaria. Tu que em vas posar un micròfon a la mà quan era un nen i no saps com t'ho agraeixo, tu que em vas presentar músics i cantants, que em vas fer estimar la música i la lletra escrita, tu, en fi, va per tu:

A VEGADES NEVA A L'ABRIL

Tracy va morir poc després d'una llarga guerra civil
Just després de netejar La seva Última llàgrima
Suposo que està millor que abans
Molt millor que els ximples que va deixar aquí.
Solia plorar per Tracy perquè era el meu únic amic
Aquesta classe de cotxes no passen cada dia
Solia plorar per Tracy perquè volia tornar-lo a veure
Però a vegades, a vegades la vida no sempre és el camí
A vegades neva a l'abril
A vegades em sento tan malament, tan malament
A vegades desitjo que la vida mai s'acabi
I totes les coses bones, diuen, mai duren
La primavera sempre va ser la meva època favorita de l'any
Un temps per amants agafats de la mà sota la pluja
Ara la primavera només em recorda a les llàgrimes de Tracy
Ploreu sempre per amor, mai per dolor
Solia dir ben fort sense por de morir
Sense por a la mort que em va deixar hipnotitzat
No, mirant la seva foto em vaig adonar
Ningú podia plorar com el meu Tracy va plorar
A vegades neva a l'abril
A vegades em sento tan malament
A vegades, a vegades desitjo que la vida mai s'acabi
I totes les coses bones, diuen, mai duren
Sovint somnio amb el cel i sé que en Tracy està allà
Sé que ha trobat un altre amic
Potser va trobar la resposta a tota la neu d'abril
Potser un dia torni a veure a en Tracy
A vegades neva a l'abril
A vegades em sento tan malament, tan malament
A vegades desitjo que la vida mai s'acabi
Però totes les coses bones, diuen, mai duren
Totes les coses bones diuen, mai duren
I l'amor, no és amor fins que ha passat






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada