LilVia

🔊 Sinfonautas

🔊 Sesión Paralela

Crema d'estrelles, 40- Retorn al Principi, Volume 1

Coincidint amb l’episodi número 40, també celebrem un altre aniversari important: els quatre anys de Crema d’estrelles. El 13 de maig de 2021 començava aquesta aventura personal, un pòdcast musical nascut amb la voluntat de fer aquell programa de ràdio que, més o menys, ja començava a imaginar i crear quan era un nen.

Per commemorar aquesta xifra tan rodona, he decidit fer un viatge en el temps fins a l’any 1986. Vull retrobar-me amb aquell noi de 12 o 13 anys i compartir amb vosaltres la música que escoltava i que va esdevenir la meva porta d’entrada al món de la ràdio, dels DJs i de la passió per descobrir sons nous.

Sonaran cançons que van marcar els meus anys de formació, descobertes gràcies a la televisió, la ràdio i les bandes sonores que tant em van influir.

En definitiva, us convido a descobrir les arrels musicals que han fet possible aquest espai on tots els estils són benvinguts.

En aquesta primera part gaudirem de dues bandes sonores imprescindibles i molt importants a la meva vida: Breakdance i Beat Street. Amb música de Kraftwerk, Arthur Baker, Chaka Khan, Ollie & Jerry, Bar-Kays, Ice-T, DJ Jazzy Jay, Melle Mel, Rubén Blades, The System i molts més.

Retorn al principi és també una aclucada d’ull a Griffi, amb qui he compartit moltes converses sobre aquesta època i sobre una manera d’entendre i viure la música que ens ha marcat profundament.

A la segona part, que arribarà d’aquí a pocs dies, hi trobareu megamixes, i encara n’hi haurà una tercera amb el Rànquing 107 i molta música publicada entre els anys 1983 i 1986.

Jordi Via, Terrassa, 13 de maig de 2026

Pòdcasts amics:

🔊 Nostalgia

🔊 Via Miranda

🔊 Sinfonautas

🔊 Sesión Paralela

Perspectiva Battiato, 9. 60's Music Part 2

Aitor De Las Heras presenta un nou capítol de Perspectiva Battiato. En aquest novè episodi, continuem explorant la música que Franco Battiato va compondre durant els anys seixanta, una etapa encara poc coneguda, però plena de pistes que anticipen l’univers sonor del mestre en dècades posteriors. Un viatge als orígens creatius on ja s’intueixen algunes de les constants que marcarien la seva trajectòria.

Edició: Jordi Via

-------------------------------------------------------

Aitor De Las Heras presenta un nuevo capítulo de Perspectiva Battiato.
En este noveno episodio, continuamos explorando la música que Franco Battiato compuso durante los años sesenta, una etapa aún poco conocida pero llena de pistas que anticipan el universo sonoro del maestro en décadas posteriores.
Un viaje a los orígenes creativos donde ya se intuyen algunas de las constantes que marcarían su trayectoria.

Edición: Jordi Via

Pòdcasts amics:

🔊 Nostalgia

🔊 Via Miranda

🔊 Sinfonautas

🔊 Sesión Paralela

4 anys de la Crema

Molt aviat, Crema d’estrelles farà quatre anys. No sé si faré cap episodi especial per celebrar-ho —al cap i a la fi, sovint ja en faig—, però alguna cosa diferent segur que caurà.

Aquest pòdcast és, en realitat, una aventura radiofònica: el programa que m’agradaria fer si encara fes ràdio. Amb el temps, han nascut seccions que han anat i vingut, i d’altres que han trobat el seu lloc… fins al punt de convertir-se gairebé en programes propis, com 2 graus de separació o Perspectiva Battiato, amb l’Aitor De Las Heras.

Crema d’estrelles és, en essència, un espai musical on comparteixo la meva melomania envoltat de grans col·laboradors: la Marta Culi, en Pere Raventós, en Pedro Enrique Esteban, en Román Gil o en Javier Miranda, entre d’altres.

Quatre anys, cinquena temporada… i amb moltes ganes que en siguin molts més.

Aquí tots els estils són benvinguts, perquè la protagonista és la música i tot allò que l’envolta.

Dona-li una oportunitat… i, si t’agrada, comparteix-la amb qui creguis que també pot gaudir de la Crema.

Crema d'estrelles a Ivoox

Crema d'estrelles, 39- Cànon, Viva la Vida i més enllà (Especial 2 Graus de Separació)

Programa especial — 2 Graus de Separació

Un viatge en el temps que comença l’any 1680 amb el Cànon en re major de Pachelbel i culmina tres segles després amb Viva la Vida de Coldplay.

Quinze cançons en ordre cronològic que, tot i pertànyer a èpoques i estils diferents, tenen molt més en comú del que podria semblar.

No cal explicar gaire més. El millor és asseure’s, posar-se els auriculars i deixar-se portar per aquest trajecte musical on tots els estils són benvinguts.

Jordi Via, Terrassa, març de 2026

Hi ha diversos factors pels quals he triat aquesta il·lustració. El primer, i el més evident, és que es tracta de l’obra que va inspirar Coldplay a l’hora de posar títol al seu disc Viva la Vida or Death and All His Friends: Viva la vida, de Frida Kahlo.
És una de les seves últimes pintures, feta el 1954. Hi veiem unes síndries obertes, de colors molt vius, i en una d’elles hi apareix escrit “Viva la vida”. Tot i que l’obra és senzilla en aparença —una natura morta amb fruita—, sovint s’interpreta com una celebració de la vida en els seus últims dies, després d’anys de dolor i malaltia.

Després hi ha el fet que no és simplement una foto de l’obra i ja està, sinó la foto d’una foto dins d’un llibre obert. Per a mi això té molt a veure amb el fil conductor de l’episodi: una mena de joc de miralls que, quan s’enfronten, creen un passadís infinit.

D’altra banda, les síndries obertes —com a analogia d’“encetar un meló”— també connecten molt amb el contingut, perquè el primer que va encetar el meló sobre el suposat plagi era, probablement, el menys indicat. Abans que ell, dècades enrere, ja s’havien publicat cançons amb melodies semblants a Viva la Vida. I d’això en parlo arribant al final de l’episodi.

Pòdcasts amics:

🔊 Nostalgia

🔊 Via Miranda

🔊 Sinfonautas