Crema d'estrelles 1x06 RESILIÈNCIA

Sisena entrega de Crema d'estrelles. Aquesta vegada amb un fil conductor que tornarà, hi haurà segona part i, potser, fins i tot una tercera. I és que la Resiliència per poc que busquis, et dona un munt d'exemples dins del món cultural. Així doncs, coneixerem a Allison Russell, que del trauma ha creat una obra meravellosa. A discos revisitats ens endinsarem en el Texas Flood, el primer disc de l'Stevie Ray Vaughan. Frank Zappa ens brinda un exemple de superació. A Dos Graus de Separació enfrontem Iván Ferreiro i La La Love You.
En Pere Raventós des de Vilafranca del Penedès ens fa una crònica de les pel·lícules que ha vist al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges.
Robert Wyatt torna a fer una visita al nostre programa. 
A Jazz Cream ens envoltem del so dels resilients Yellowjackets. I a la secció Crema de Lletres us parlaré de "Mortal y Rosa" de Francisco Umbral, probablement el millor llibre que he llegit mai. Crema d'estrelles amb les veus de Marta Culí, Laia i Roger Via. Amb la col·laboració de Pere Raventós. Editat i presentat per Jordi Via.

Crema d'estrelles 1x05, TAKE 5, PASSA UNA ESTONA AMB MI

Ja hem tornat de les merescudes vacances i ho fem amb un programa, el número 5 (agafa't que vinc), una mica més llarg del que és habitual. Per començar una versió de Purple Haze que m'agrada molt. Seguim amb les seccions Jazz Cream, Absències, Crema de llibres ¿de llibres? (he tingut un lapsus i he canviat el nom a la secció Crema de lletres per crema de llibres... encara estic en mode vacances), però la qüestió és que hi ha tres seccions en una dedicada a la Billie Holiday. També hem fet un especial discos revisitats amb Duble Buble, i, com a cada programa, una cançó de Frank Zappa (aquesta vegada seran dues cançons enllaçades i amb un convidat especial). Ah!, en Pere Raventós ens parlarà de cinema, en concret del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya de Sitges. Val molt la pena. I tenim secció nova que s'ha creat a mesura que anàvem conversant amb Carlos Romeo, un col·laborador que està convidat des del primer dia a Crema d'estrelles. Amb en Carlos parlem de tot: pòdcast, ràdio, botigues de discos, etc. però, sobretot, de música. I per acabar Take 5, per prendre'ns cinc minuts per a nosaltres. Les veus de les falques són de la Marta Culí, La Laia i en Roger Via. Presenta i edita Jordi Via.

Crema d'estrelles 1x04, QUATRE

Doncs ja està aquí la quarta entrega de Crema d'estrelles. Anem una mica més tard del que ens hauria agradat, però diferents motius ens han endarrerit la cocció de la crema (i no és per falta d'escalfor). La qüestió és que ja la tenim aquí, i en aquesta edició hi ha per primera vegada una entrevista. He sortit de l'estudi i he anat a veure a en Paco Sánchez del Centre Yuyán de Terrassa per tal de conèixer quina relació hi ha entre el número quatre i les supersticions al Japó i a la Xina. La Marta Culí ens fa la primera ressenya de llibres a Crema de Lletres, una secció que estrena ella i que la farem diferents col·laboradors del programa. També hi ha un tema relacionat amb el número quatre a Jazz Cream, un tema de Zappa com a cada programa, una cançó que tothom hauria d'escoltar abans de morir a càrrec de Blues Traveler, la secció de discos revisitats està dedicada a The Queen Is Dead de The Smiths, hi ha una novetat discogràfica amb Amor Propio, Dos Graus de Separació i Absències connectades entre elles i, amb tot el sentit del món, Els Surfing Sirles son els protagonistes de La Crema D'en Pere. Jordi Via presenta i edita Crema d'Estrelles, amb Marta Culí, Pere Raventós, la Laia i en Roger.

Crema d'estrelles 1x03, EUFÒRIA

Estem eufòrics i ho volem compartir. Aquest episodi s'ha quedat curt i segurament hi haurà més Cremes amb l'eufòria com a fil conductor. Potser en lloc d'eufòria hauríem d'haver titulat aquest episodi Melotró, perquè sí, perquè aquest instrument té molta presència en aquesta tercera entrega de la Crema d'estrelles. Com a cada programa, escoltarem una d'en Zappa. Tenim secció nova: JAZZ CREAM, com ice cream, però sense gelat, o com JAZZ SCREAM, però sense crits, tot molt improvisat. En Carles Pinós des de Terrassa fa un petit homenatge a Vangelis. En Pere Raventós des de Vilafranca del Penedès ens porta a l'Empordà i fa un repàs de la trajectòria de Mazoni. Tenim Discos Revisitats amb King Crimson i moltes coses més. Ah! Sí!!! 2 graus de separació amb Eagles i Jethro Tull, aniré molt errat? Les veus de les falques són de la Marta Culí, la Laia i en Roger Via. Presenta i edita Jordi Via.

Crema d'estrelles 1x02, LA RESPONSABILITAT COMENÇA EN ELS SOMNIS

"S'ha d'anar amb compte amb allò que es desitja", seria una variant de la "responsabilitat comença en els somnis". Jo somiava tornar a fer ràdio, ho he aconseguit i ara he de ser responsable i fer un programa periòdicament. De moment un cada trenta dies, mirarem de fer-ne més sovint. En aquest programa apareix per primera vegada i espero que per sempre, en Pere Raventós. Ell ens aporta noves seccions i de la seva mà visitarem el Montseny, escoltarem Albert Pla, Pascal Comelade, Orchestra Fireluche, Pau Riba, Anna Andreu... Com cada programa escoltarem una d'en Frank Zappa, però també tindrem Aviador Dro, Tangerine Dream, 21 Japonesas, INF & The Fifty Dollar Band, Donald Fagen a discos revisitats i més cançons que si no presento és perquè no els hi cal presentació.

Crema d'estrelles Pilot 1x01, SOMETIMES IT SNOWS IN APRIL

En aquest primer programa, una prova, un repte, parlem de Soda Stereo, Prince, Mark Lanegan, Talking Heads i Frank Zappa. Escoltem i traduïm la lletra de Sometimes It Snows In April i punxem una versió, la que va fer Meshell Ndegeocello. Busquem una cançó que ens la recorda, aquesta vegada qui creiem que s'hi va inspirar és el grup Revolver. També recordem a Mark Lanegan i revisem el disc Little Creatures de Talking Heads. Zappa estarà present a tots els programes i s'estrena en aquest primer amb un tema de 1963. Jordi Via presenta i edita aquest Crema d'estrelles amb la intenció de contagiar la seva melomania.

Ploro, s'apropa el 21 d'abril

Ara mateix ploro. Ploro i em regalimen les llàgrimes de nou per les galtes. Feia temps que no em sentia així.

Avui volia compartir la meva cançó favorita de Prince per dedicar-li al meu Tiet, en Xavi Raventós, una de les persones més crucials a la meva vida.

La meva cançó favorita des que la vaig escoltar per primera vegada, quan jo era un nen de catorze o quinze anys. Des de llavors sempre m'ha emocionat escoltar-la; parla sobre la mort d'algú molt important pel narrador i sobre com el va afectar aquesta pèrdua.
Aviat farà un any i encara nego la mort del Tiet, un any en el qual he estat incapaç de fer-li cap escrit ni retre-li l'homenatge que mereix.
I avui, justament avui que vull dedicar-li aquesta cançó m'assabento de... la casualitat de vegades pot ser molt cruel.

Ara entendràs el motiu d'aquestes llàgrimes, el motiu de voler escriure tot això, per què penso que s'ha de compartir, que ho has de llegir, que m'agradaria que sentissis el que sento jo, que t'emocionis com jo en llegir la lletra de la cançó de Prince, que se't posi la pell de gallina escoltant la cançó i sabent tota la casualitat que envolta aquest tema i quin vincle hi ha amb el meu Tiet, amb mi.
A Prince només l'he pogut veure una vegada en concert. Deu fer uns vint-i-cinc anys ja... I va cantar Sometimes It Snows In April. Recordo la felicitat, l'emoció que em va envair i com vaig plorar. No recordo cap altra concert on hagi plorat així...

La cançó Sometimes It Snows In April (A vegades neva a l'abril) va ser gravada el 21 d'abril de 1985. Prince va morir el 21 d'abril de 2016. El meu Tiet, en Xavi de cal Zamora, va morir el 21 d'abril de 2021.

Ploro.
Ploro en escoltar i llegir la lletra, en conèixer aquesta casualitat tan estranya... El mes d'abril sempre va ser el meu favorit, com el del narrador de la cançó. El mes d'abril vaig néixer jo, el catorze, i em dic Jordi, i... en fi, abril. El Tiet i Prince han aconseguit que arribant als quaranta-nou anys les meves sensacions quan comença abril siguin totalment diferents de com eren fins ara.
Tiet, sé que em diries que sóc tonto, però també sé que tot això t'agradaria. Tu que em vas posar un micròfon a la mà quan era un nen i no saps com t'ho agraeixo, tu que em vas presentar músics i cantants, que em vas fer estimar la música i la lletra escrita, tu, en fi, va per tu:

A VEGADES NEVA A L'ABRIL

Tracy va morir poc després d'una llarga guerra civil
Just després de netejar La seva Última llàgrima
Suposo que està millor que abans
Molt millor que els ximples que va deixar aquí.
Solia plorar per Tracy perquè era el meu únic amic
Aquesta classe de cotxes no passen cada dia
Solia plorar per Tracy perquè volia tornar-lo a veure
Però a vegades, a vegades la vida no sempre és el camí
A vegades neva a l'abril
A vegades em sento tan malament, tan malament
A vegades desitjo que la vida mai s'acabi
I totes les coses bones, diuen, mai duren
La primavera sempre va ser la meva època favorita de l'any
Un temps per amants agafats de la mà sota la pluja
Ara la primavera només em recorda a les llàgrimes de Tracy
Ploreu sempre per amor, mai per dolor
Solia dir ben fort sense por de morir
Sense por a la mort que em va deixar hipnotitzat
No, mirant la seva foto em vaig adonar
Ningú podia plorar com el meu Tracy va plorar
A vegades neva a l'abril
A vegades em sento tan malament
A vegades, a vegades desitjo que la vida mai s'acabi
I totes les coses bones, diuen, mai duren
Sovint somnio amb el cel i sé que en Tracy està allà
Sé que ha trobat un altre amic
Potser va trobar la resposta a tota la neu d'abril
Potser un dia torni a veure a en Tracy
A vegades neva a l'abril
A vegades em sento tan malament, tan malament
A vegades desitjo que la vida mai s'acabi
Però totes les coses bones, diuen, mai duren
Totes les coses bones diuen, mai duren
I l'amor, no és amor fins que ha passat






Comentarios recientes

ir arriba