Sensacions després de llegir 1Q84 de Haruki Murakami

A l'univers Murakami no hi pot faltar mai un o més gats, que de vegades fins i tot parlen i potser també desapareixen. També hi ha fets sobrenaturals, alguna o algunes desaparicions de personatges i, sobretot, introspeccions... Aquests ingredients, més les referències musicals, les quasi receptes culinàries, la meta-literatura i la meta-ficció, són habituals als contes i novel·les de Haruki Murakami.
No sabria dir si l'èxit que ha assolit és gràcies a tots aquests elements o per la facilitat que es poden llegir les seves obres. Potser és la suma de tots els factors més l'erotisme i la manera com el descriu; l'aprenentatge en les relacions, el retorn a la infància, primers amors... vaja, records en els que ens hi podem reflectir...

1Q84 (2009) és propera en molts aspectes a llibres com La Caza del Carnero Salvaje (1982) o Despietat País de les Meravelles i la Fi del Món (1985). Novel·les on la aparentment realitat dóna de cop i volta un gir i hi apareixen fets extraordinaris i estranys però que acceptem amb total naturalitat. Tot i que com he dit abans, en general, a la gran majoria d'històries de Murakami hi ha fets fora del comú. Aquesta novel·la s'ha editat amb els llibres 1 i 2 en un sol volum. Tinc entès que aviat sortirà el tercer llibre. Així doncs, podem llegir amb molta més tranquil·litat aquesta primera entrega i no sentir-nos perduts quan girem la darrera pàgina perquè pensem que queden temes per resoldre. Tanmateix, si acabés així, a mi ja m'estaria bé. La novel·la ja és en si mateixa un manual d'instruccions per entendre la trama. Puc dir que m'ha agradat molt, moltíssim, i si hi ha alguna cosa que per a mi trontolla una mica, és precisament la reiteració per tal que l'argument sigui més entenedor.
L'homenatge a Orwell és clar, a més es cita varies vegades el Gran Germà, però del llibre 1984 no hi ha gaire més, no es viu en una societat distòpica, per exemple. En aquest 1Q84 hi ha grans dosis de sexe, divagacions introspectives i l'esperit dels contes i les faules que tanta por ens feien quan érem petits.
Pel que fa a l'edició en català, he de dir que estic força decebut i així els he fet saber al web de l'editorial Edicions Empúries.
Hi ha força lectors empipats, i no els falta raó. Hi ha un munt d'errors, per exemple, a la primera pàgina es parla del final de la segona guerra mundial al 1926! També hi ha diàlegs que s'atribueixen a un personatge i està clar que ho ha dit un altre, "pèl públic" surt moltes vegades enlloc de pèl púbic, o Billy Halliday en comptes de Billie Holiday.
En fi, diuen que les noves edicions ja estan revisades, però els que tenim aquesta ens quedem amb l'article defectuós.
Tot i així, és un molt bon llibre. Una vegada més Murakami m'ha convençut i m'ha empès a llegir a altres escriptors i escoltar cançons que no coneixia.

4 comentarios :

  1. Qué lástima lo de la versión traducida al catalán... yo tengo la versión en castellano y tengo ganas de leerlo cuanto antes. A ver si me voy acabando los que estoy leyendo ahora y puedo hacerlo pronto. No sabía que fuera a tener continuación...
    Buena crítica!

    ResponderEliminar
  2. Sí Sonix, es una lástima... me fastidia tener una edición repleta de errores, pero es un muy buen libro.
    La tercera en castellano sale en el cuarto trimestre de 2011, lo dijo en facebook la editorial Tusquets. Un abrazo y gracias!!!

    ResponderEliminar
  3. Trobo molt encertada la teva opinió d'1Q84.

    Estava buscant informació sobre els errors de les edicions d'Empúries i m'he topat amb el teu bloc. Realment hi ha un munt d'errors en les primeres edicions al català. Una veritable llàstima.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Alex, sí, és una pena, a mi em van oferir el canvi per una altra edició. El problema és que a totes hi trobava errors, així que al final, tot i que em sabia molt greu, vaig quedar-me la versió en castellà. Gràcies per la visita i per deixar el comentari.

      Eliminar

Comentarios recientes

ir arriba