Para mí "Fin" es un muy buen libro y discrepo de la opinión generalizada sobre el final del relato. Me ocurre un poco lo mismo que con la serie LOST. Creo que el final es redondo, rotundo y no necesita más explicación que la que le quieran dar los personajes durante su aventura. Mientras uno lo lee se hace las mismas preguntas que el grupo de amigos que protagonizan esta narración y se sorprende al igual que ellos mientras van ocurriendo cosas extraordinarias a su alrededor.
Diría muchas más cosas sobre lo que sentí en los tres días que devoré este libro; conclusiones a las que llegué o cómo me imaginé viviendo con los personajes su apocalíptico viaje. Pero entonces lanzaría demasiados spoilers y fastidiaría la sorpresa a los que aún no la han leído. Sí, es un libro con sorpresas.
Entre otras novelas me recordó a Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, El país de las últimas cosas de Paul Auster o La Carretera de Cormac McCarthy.
Por cierto, el final de una novela, la última página, no suele ser la parte donde uno encuentra el desenlace.
Me gustan los finales abiertos, las historias que abren nuevas historias, narraciones que se van por las ramas creando nuevos argumentos y te hacen pensar, deducir, formar parte del trabajo creativo del escritor obligándote a imaginar qué nuevos rumbos tomarán sus personajes. Usar la cabeza y que no te lo den todo hecho. Eso es FIN.
Segurament si aquesta novel·la i amb aquest final l'hagués escrit un autor reconegut ningú hagués gosat criticar-la.
ResponEliminaPer mi té molt de mèrit i el final em va deixar estorada. Fins i tot em va causar un somriure.
La carretera em fa cosa llegir-lo.
Una abraçada!
No ho sé Rits, darrerament hi ha massa comentaris negatius i poc constructius. Tothom es creu millor que qualsevol escriptor, músic o director de cinema. Jo accepto les diferents opinions, faltaria més. Però s'ha de respectar l'esforç creatiu i no cal desprestigiar a un autor perquè no t'hagi agradat la seva feina; potser eres tu que en aquell moment no estaves preparat per escoltar o llegir o veure aquella obra.
ResponEliminaDe La Vanguardia, per exemple, he deixa't de llegir els comentaris que hi escriu la gent (sobre qualsevol cosa) perquè al final tot s'acaba embolicant i només trobes insults o mala llet.
Són els temps que corren, els avantatges i desavantatges d'Internet.
Crec que FI és molt bo, potser sóc jo que estava en un bon moment per llegir-lo. Trobo molt encertat com fa parlar els personatges, els seus noms, el SEU nom -no sé si m'explico, no vull ficar la pota ;)-.
Una abraçada Rits!
L'editorial ja se'n va encarregar de publicitar que l'autor era novell per rebre la benevolència del lector. I a mi, que el llegia sota aquesta visió, em va semblar una presa de pèl. Començant pels diàlegs, acabant pel final, i al mig tenim... fum. Res. En quan a qualitat, ridícul comparar-lo amb el Mecanoscrit o amb La carretera. No fotem, que no és el mateix. El misteri pot quedar a l'aire, però si t'arrisques per aquest cantó has de saber-ho portar molt bé, HAS DE SABER ESCRIURE, RELATAR.
ResponEliminaJo ja sé Jordi que ets un bon lector, Rits no et conec però deixa'm suposar que també ho ets, però crec que feu suposicions mal encaminades, com per exemple que si fos un autor conegut, o que no era un bon moment per llegir-lo per alguns, al cap i a la fi parlem de gustos i si us ha agradat és cosa del vostre gust.
No sé si coneixeu el forum QueLlegeixes, on tot de lectors es troben per comentar llibres. Fin de Monteagudo és un dels més anomenats en el post Anti-recomacions (http://ploma.quellegeixes.cat/forum/index.php?topic=153.510), i són tan bon lectors com vosaltres. No vull insinuar que estigueu equivocats, al contrari, ja us he dit que respecto el vostre gust. Però no penseu que tots els que comenten aquest llibre i no els hi ha agradat no saben de què parlen.
Salut!
Roselles, Txell ;) gràcies per la visita. No ens discutirem per tenir punts de vista diferents. Agraeixo la teva opinió i que l'hagis deixat aquí.
ResponEliminaAra bé, m'agradaria dir un parell de coses i una és que La Carretera i Mecanoscrit són dos llibres que m'agraden molt, que els he llegit amb molta atenció i segueixo pensant que no són tan distants de Fi de Monteagudo. L'altra que si un llibre em té enganxat i m'ho fa passar bé fins al final (per cert, crec que Fi té un final amb una doble lectura) m'és ben igual si es considera bo o dolent per molta gent. He llegit coses de molta qualitat que no m'han entretingut, coses complicades que no he entès però que estaven escrites amb molta bellesa i amb això en tenia prou, he llegit coses que no recomanaria a ningú però que a mi m'agraden molt... Per gustos colors, sí, totalment d'acord, però de vegades hem de llegir i veure l'art tal com està creat pel seu autor i no com esperem que sigui. Una abraçada!!!!
Para mi fue el peor libro que leí el año pasado. Así de rotunda soy. Al igual que con Perdidos sentí que me habían robado 6 años de mi vida. He leído libros con un final que no me ha gustado, pero este para mi se llevó el premio gordo.
ResponEliminaPero, como siempre digo, no puede gustarnos a todos lo mismo, sino este mundo sería muy aburrido.
Crec que la diferència bàsica és la qualitat literària. No em va agradar La carretera, però haig de confessar que en McCarthy escriu molt i molt bé. I aquí arribem al que dius i que comparteixo, que tot i llegir a vegades coses molt bones no han repercutit en mi de la mateixa manera que els altres, que la posen ben amunt. Però pots distingir un bon d'un mal escriptor, i no li trec mèrit a en Monteagudo per haver aconseguit que li publiquin, però coi, tots els escriptors tenen una primera novel·la, i aquesta primera novel·la, per mi, és de les pitjors que he llegit. I una altra cosa que vaig posar al meu bloc és que em sembla insultant que un llibre d'aquesta (manca de) qualitat literària es vengui més car que un Auster, un Roth, o un Bolaño.
ResponEliminaUna abraçada!
Bueno... creo que Fin necesita un nuevo post para explayarme un poco más en su defensa.
ResponEliminaAtram14, gracias por escribir y por la visita ;) aunque ya hemos charlado algo en twitter...
Yo prefiero pensar que Lost nos brindó 6 años geniales, nos lo hizo pasar muy bien. ¿El final? como te he dicho en twitter, por media hora que no te guste no vas a despreciar esos magníficos momentos que nos dieron. Ya ves que no digo ahora si lo considero bueno o malo (aunque ya lo dejo claro en la entrada) sólo digo que, el trayecto, la búsqueda, es lo que nos hace sentir bien, pasarlo bien. A mí me sucede cuando busco discos o libros descatalogados. Pero esa es otra historia. En Fin yo disfruté de ese camino y mi cabeza dio mil vueltas para intentar adivinar qué estaba pasando. Ahí está la gracia. Pero también creo que tiene un buen final, con moraleja, casi podría decir que es un argumento circular y con doble lectura.
Algo tendrá cuando crea disparidad de opiniones y Amenábar decide llevar la historia a la gran pantalla. Un abrazo
Txell... el preu dels llibres és insultant estigui escrit per qui estigui escrit. El que em sap greu és que siguem tan durs amb un escriptor. Jo si estigués a la seva pell no podria llegir aquests comentaris.
ResponEliminaÒbviament no trobo que està mal escrit, al contrari. Com dic en un altre comentari, alguna cosa tindrà que ha enamorat a Amenàbar.
Una cosa, no sóc partidari de les no recomanacions. Prefereixo equivocar-me que perdre l'oportunitat de llegir alguna cosa interessant. ;)
Respecto al precio de los libros que leo por aquí, estoy muy de acuerdo. No es normal que este libro sea más caro que algunos de autores reconocidamente buenos por la mayoría.
ResponEliminaY si, en general los libros son muy caros. Quieren hacernos pensar que 17 € son 1700 de las antiguas pesetas, y no es así.
Llevo días pensando que ya es hora de leer FIN, y me acabas de convencer.
ResponEliminaPues Roberto, espero tu opinión ;)
ResponElimina