Cinc reflexions

. M'agradaria començar tots els posts d'una manera més positiva. Un parell d'entrades enrere he començat amb un "no" en dues d'elles. No vull utilitzar el "no" però l'utilitzo. M'agradaria fer com els japonesos. Crec que el "no" el fan servir en comptades ocasions.

. Quatre anys esperant aquest final. Un final que ja coneixíem. És com anar a veure una pel·lícula de terror i esperar un final feliç o romàntic. Ara que ja sabem què som per a la resta d'Espanya, ens cal saber què som o volem ser per a nosaltres.



. Per llegir o per estar davant de l'ordinador o per veure una pel·lícula he de portar ulleres. El que més em preocupava era com havia de netejar-les. Mai acabaven de quedar netes. Fins que em van recomanar posar-les sota l'aixeta i fregar amb una gota de sabó.

. Ahir volia anar al centre per a veure a Estúpida Erikah. Però després de sopar em vaig quedar com mort al sofà. No ho entenc. Portava dies esperant el concert i em moria de ganes de veure'ls. Encara no sé com va anar; en Huete punxava, mentre el grup tocava, a sobre d'una de les cançons. Espero que algú ho hagi enregistrat.

. Tinc mal de cap. No sé si són nervis o què. Però em sento bé, estic animat i segueixo pensant que visc un moment dolç. Això mateix li vaig dir ahir a la directora de la caixa esperant que em tornés la comissió de manteniment del meu compte. Hem de queixar-nos d'una forma positiva. Funciona.