Ànima, de Wajdi Mouawad

"Els humans estan sols. Malgrat la pluja, malgrat els animals, malgrat els rius i els arbres i el cel i malgrat el foc. Els humans es queden fora. Han rebut la pura verticalitat en present, i tanmateix van, tota la vida, encorbats sota un pes invisible. Alguna cosa els esclafa. Plou: es posen a córrer. Esperen els déus i tanmateix no veuen els ulls dels animals que els miren. No senten el nostre silenci que els escolta. Tancats en la seva raó, la majoria no superaran mai la desraó, si no és al preu d'una il·luminació que els deixarà embogits i exsangües. El que tenen a les mans els absorbeix i, quan no hi tenen res, se les posen a la cara i ploren. Són així."


Ja han passat força dies des que vaig acabar de llegir Ànima i tanmateix encara estic intentant pair aquesta…, ho diré en majúscules, ENORME NOVEL·LA de Wajdi Mouawad. 
No només estic donant-li voltes a l’argument de la novel·la. No és només que m’hagi sorprès com està escrita (cada capítol està explicat per un animal, des del seu punt de vista, fins que arribes a les pàgines finals i et trobes una mena de llibre dins del llibre narrat per un humà). 
No es tracta de l’empatia que he sentit pel seu protagonista, en Wahhch Debch (un nom horrible quan en descobreixes la procedència), ni per la que he sentit per cadascun dels animals que van apareixent i tots els seus patiments (des d’una mosca i una aranya, passant per un ratolí, un gat, un gos o un llop, a més dels cavalls. Aquesta, la part dels cavalls, de les més angoixants). 

No és només que sigui colpidora ja des de la primera pàgina. Hi ha tantes coses que encara bateguen dins del meu cervell. Hi ha escenes, imatges, que dubto que mai pugui esborrar. Ja ho vaig dir a Twitter i ho torno a repetir aquí, si no plores llegint Ànima, és que no en tens; i és, sobretot a les parts on narra esdeveniments reals de la historia més recent, on em vaig quedar totalment col·lapsat, amb tremolors i temors, sense poder dissimular el nerviosisme que m’estava produint llegir i assabentar-me de tots aquells fets menyspreables que van ocórrer l’any 1982. Uns fets que van succeir en un any que no és gens llunyà, però en canvi en sabem i se’n parla tan poc d'ells, que podrien perfectament passar per ficció. Però no, no és cap ficció, és absolutament real i fa mal, molt mal, i no puc trobar cap mena d'explicació a res del que uns homes van ser capaços de fer aquell maleït setembre: la massacre duta a terme en el marc de la guerra del Líban a Sabra i Xatila
Així que se’m fa molt difícil recomanar aquest llibre tan i tan dur. Un llibre al que li he donat cinc estrelles de cinc a Goodreads. Un dels millors que he llegit en molts anys. Però pel que s’ha d’estar preparat, has de tenir estómac i ganes. En aquesta vall de llàgrimes només hem vingut a patir. 
Deu anys va trigar en Mouawad a escriure aquesta meravella i, segons he llegit al blog de l’Aramys, viaje alrededor de una mesa, la va reprendre a Barcelona després d’haver escrit tres capítols i abandonar el projecte durant dos anys.
Ja des de l’inici vaig pensar amb en Cormac McCarthy, amb els trets característics de l’escriptor estatunidenc i el seu estil dur sense contemplacions, mantenint la constant tensió al lector pàgina rere pàgina, fent que pensi, que necessiti consultar el diccionari i la enciclopèdia, narrant i educant alhora, llavors, cap al final d'Ànima, es fa tant evident l’empremta que quasi sembla un homenatge a “En la frontera”. Personatges solitaris, devastats, i contemplant les crueltats més abominables que pot arribar a cometre un ésser humà i, sobretot, el moviment, la desolació, cometre error rere error i errar, anar d’una banda a l’altra, buscant, fins i tot per tal d’esbrinar què és allò que un cerca. 

ÀnimaÀnima by Wajdi Mouawad
My rating: 5 of 5 stars

No li poso més estrelles perquè no n'hi ha més. Un 10. Encara em tremolen les mans, tinc imatges ben gravades i dubto que mai s'arribin a esvair.

View all my reviews


 
La traducció al català em sembla impecable, es respecten les parts escrites en anglès de l’original, només s’ha traduït el francès. Em sembla perfecte per posar-te en situació, però crec que hauria estat bé al final del llibre incloure aquestes parts traduïdes, no tothom ha estudiat anglès. També he trobat un petit detall que crec que trontolla tant a l’edició castellana com a la catalana, i en la meva opinió penso que caldria una nota a peu de pàgina aclarint que es tracta d'una broma que fa l’escriptor sobre la tonyina. A la versió en castellà diu “Compra atún porque el-atún-es-bonito", en català “Compra salmó perquè el salmó és molt bo”, i en francès, en l’original, hi diu “Tu achèteras du thon car le-thon-c’est-bon”. Com es pot veure cap de les tres frases diu exactament el mateix, i aquí de ben segur hi ha un doble sentit que ningú ens explica. Potser aquest acudit només l’entendran els canadencs o els francesos i suposo que té a veure amb alguna mena de campanya dels anys 70 per reactivar el consum de tonyina.




De Viquepèdia:

Wajdi Mouawad (BeirutLíban16 d'octubre del 1968) és un escriptor, actor i director de teatre de nacionalitat canadenca d'origen libanès.
Va néixer a Beirut al si d'una família cristiana maronita. El 1977, els seus pares fugiren del Líban a París (França) a causa de la Guerra Civil Libanesa que va tenir lloc entre 1975 i 1990. Cinc anys més tard, el 1983, es van establir al Quebec.
Es va diplomar el 1991 a l'Escola Nacional de Teatre del Canadà. Del 2000 al 2004, va dirigir el Teatre de Quat'Sous de Mont-real i el 2005 fundà les companyies de creació "Au carré de l'hypoténuse", a França, i "Abé carré cé carré" a Mont-real amb Emmanuel Schwartz.
Assolí renom internacional després de l'èxit de la seva tetralogia Le sang des promesses (ForêtsLittoralIncendiesCiels), escrita i dirigida por ell.
El 2009, fou l'artista associat del Festival d'Avinyó occità, i rebé el Gran premi del teatre de l'Acadèmia francesa pel conjunt de la seva obra dramàtica. Del 2007 al 2012 fou director artístic del Teatre Francès al Centre National des Arts du Canada (Canada's National Arts Center) a Ottawa.[1]
El 2012 publica la novel·la Anima, traduïda al català i publicada com a Ànima per Edicions del Periscopi el 2014.

No hay comentarios :

Publicar un comentario

Comentarios recientes

ir arriba