A qui vull enganyar. Porto uns dies que estic neguitós. Els nervis estan justificats, però llavors em pregunto si no hauré perdut l'empenta de la que tant en presumia darrerament. Em pregunto si tot plegat no era un fals optimisme per amagar pors i records i diàlegs posposats.
"Hem de ser positius i no preocupar-nos fins que no tenim el problema al davant."
"No hem d'esperar res, així tot el que arribi serà l'hòstia."
"Posa't en el pitjor dels casos, no creus que tens suficient força i experiència per sortir-te'n?"
He après de memòria aquestes frases, aquests consells. Els dono als que m'estimo si crec que els necessiten. Però, com passa sovint, el que aconsellem als altres no ho duem a terme a la nostra vida. O, ho duem a terme però no som constants.
També repeteixo la mateixa narració a qui vaig trobant pel carrer o en un concert quan em pregunten com em va la vida. Explico les mateixes coses però cada vegada de forma més abreviada. El principi l'explico al final, el nus al principi, i el final al nus. Tota l'experiència resumida en cinc minuts en mode aleatori. Tinc la necessitat de parlar-ne, però no vull cansar a ningú ni transmetre res negatiu.
Potser només és que avui no tinc el dia. Potser necessito escopir tot això. Potser necessito parlar més del que em pensava. Potser escolto massa i parlo poc. Potser aconsello massa. Potser em fico on no em demanen. Potser em preocupo més del compte per coses que s'han d'acceptar tal com són. Potser compraré un pop. Potser...
Jo també et podria dir que t'entenc perquè estic igual, però no seria cert, no que no estigui xafada o neguitosa sino no que t'entenc perquè no puc posar-me a la teva pell, ningú no ho pot fer, ni tu en la meva, i a més tornaria a ser egoista al parlar de mi en un neguit teu. Tenim el consol, al menys jo de dir que és aquesta calor insufrible que em baixa la presió i me deixa fatigada... però que passa quan estic fresqueta com ara, enclaustrada pero sense calor... podria buscar explicacions però saps, tampoc vull fer-ho i menys parlar-ho amb ningú; les situacions sembla que es reafirmir, es facin més paleses quan les parles... millor esperar, intentar distruere el cap, llegir, deixar que passin els dies, tot passarà, el camí seguirà per on sigui, no podem fer res més... o sí, tenir les esperançes dels que es creuen al pop. I tant bo que està a la gallegaaa, mmhh... ;)
ResponEliminaUna abraçada
Gloria, espero i et desitjo que tot s'arregli ;)
ResponEliminaJo estic bé però després de tot el que he passat tinc una barreja de sensacions... tot el meu optimisme i positivitat s'han frenat avui, no sé per quina raó, i ara és el que em té preocupat. Espero que demà com a tard torni a recuperar aquesta empenta de la que parlo.
Segurament a partir de dimarts estaré més tranquil.
Una abraçada
Hola, nino!
ResponEliminaSaps que el diumenge es lluna nova?
L'Univers respira, prova, veuras que la sensacio quan s'esta ple d'aire es suptilment diferent a quan s'esta buit
Nomes es aixo, el dilluns passarem a lluna creixent i les sensacions començaran a canviar, observa-ho i ho notaras
Es el que te que l'huma estigui lligat, amb el biorritme emocional, a la lluna i a tot allo que augmenta el numero de fotons (i d'altres bits d'informacio) que ens arriba
Es com el va i ve d'un barco pero amb les emocions
Compartir-les amb aquells que t'entenen es el que ens lliga ells
A mes, hi ha un eclipsi de lluna tambe pel diumenge
Salut i força!
No sé si és la lluna o el què, però he notat tothom més negatiu aquests darrers dies... pensa en què no tenies el dia.. tot passa i tot resorgeix! :D
ResponEliminaGarito gràcies. Has encertat de ple. Ja triguem en fer una trobada, oi? Una abraçada maco.
ResponEliminaSylvia també tens raó. Va ser un mal dia. Avui tot és diferent. Petons.
Jordi, fa uns dies vaig llegir l'entrada xò el blogger no em va deixar comentar.... em va agradar moltíssim.
ResponEliminaM'hi vaig sentir refelctida malgrat els motius siguin diferents. No et tanquis. No tinguis por de fer-te pesat, els que t'estimen estan encantats d'escoltar-te, de saber-te, d'estar al teu costat.
Avui he vist l'actualització al face. Felicitats!
una abraçada ben gran!!!
Ep Rits! gràcies per comentar tot i els problemes als que ens té acostumats blogger.
ResponEliminaNo m'he tancat, ja estic bé. Va ser un dia puntual.
Tot i que he de reconèixer que hi ha una certa crispació "on the air" que m'afecta més del que toca... Crispació generalitzada vull dir. En fi, intentaré escriure coses més positives. Però crec que de tant en tan també és bo deixar anar una mica de merda.
Una abraçada guapa!!