#9. Discos Revisitados / Estúpida Erikah "Decorant interiors, decorant exteriors"

Avui vull recomanar un disc que porto tot el dia escoltant. Ja des del primer moment, quan el tens entre les teves mans, ets conscient que es tracta de quelcom gran, una obra d'art, una capsa plena de sorpreses. És colpidor en molts moments però també desperta més d'un somriure. Em dóna la sensació que està tot molt estudiat -la cançó número 9 no és la número 9 per casualitat- tot i que reconec que el desordre de la llista de cançons a la contraportada i l'escrit de l'Erikah m'han obert bastants interrogants.
Hi ha moments plens d'ironia, tristesa, melancolia i clar, no hi pot faltar l'alegria i l'optimisme. Tots els ingredients per sentir-se identificat i més si tries escoltar aquestes onze grans cançons en un moment important o d'inflexió a la teva vida.
Els comparen amb Tindersticks, Nick Cave, Tom Waits o Bob Dylan i no seré pas jo qui digui el contrari, és més, afegiria a Mark Lanegan. "Decorant interiors, decorant exteriors" és el primer disc del grup Estúpida Erikah i espero, sincerament, molts més.
De moment ja es pot trobar el CD i aviat una edició especial en vinil - l'espero amb ganes-. Estúpida Erikah són; Lluís Bòria, Xavi Carmona, Magali Licari, Jordi Massana, Carles Sánchez i Aleix Puig.
Jo, de moment, hi ha tres cançons que no puc deixar d'escoltar, una -és precisament la número 9- "La princesa alegre", un tema que pel que fa a la meva llista de hits privats desbanca "Turnedo" de Iván Ferreiro. Les altres dues són "Pelacanyes" amb un toc cabaretero sensacional i la festiva "Els àngels ploren així":

ai ai ai ai
N'hi ha que es pengen del coll mentre cuines,
que fan fotos, fan roba, fan cine,
n'hi ha de mallorquines, i d'altres fan “seguros”...
N'hi ha que semblen d'un altre planeta,
hi han advocats, discjòqueis i mestres,
i en menjadors d'escola, i altres són francesos.
N'hi ha de vells i joves i de totes les mides,
que surten de nit i dormen de dia,
que venen pisos...
però tots intenten riure per viure.

Però mentiria si digués que són les úniques que m'han entusiasmat: "1, 2, 3 diumenge" és un fantàstic inici del disc, "Un ninot i una ninet" en la que apareix un bar on punxa l'enigmàtica Erikah, "iturralde gonzalez" que he sentit molt propera i que pot arribar a ser un himne culé -és la que he penjat en aquest post-, o fins i tot trobem un tema que parla del protagonista del llibre i de la pel·lícula del mateix títol "alta fidelitat".
El millor que pots fer és entrar al myspace del grup, escoltar tots els temes de "Decorant interiors, decorant exteriors" i treure les teves pròpies conclusions.


3 comentarios :

  1. Hola Jordi! Jo al matí t'he dit que havia escoltat les 4 de la maqueta, però és mentida, a la ràdio ens en va tocar dues més en directe, una em va posar la pell de gallina, ara mateix no sabria dir-te el nom, em va impressional amb el sentiment que la va tocar. De les que he sentitat de la maqueta coïncideixo amb tu amb la dels àngels ploren així, és brutal!

    Marta

    ResponderEliminar
  2. Marta, gràcies per parlar-me d'ells dilluns. Gràcies per deixar el comentari. Si no m'haguessis dit res de l'entrevista avui no hauria quedat amb en Lluís i no tindria el cd a casa sonant tot el dia, a més de que hem mantingut una bona xerrada. Potser sí que hauria prestat atenció més endavant al disc, però no avui. Estic en un moment de la meva vida en el que sóc molt impulsiu i faig cas al meu cervellet; la primera idea és la bona. I no falla, de moment. Una abraçada!

    ResponderEliminar
  3. Vaig estar escoltant-lo l'altre dia. No els coneixia! Oh, quin temptador Vila-Matas estàs llegint... No pot ser, a la tornada m'hauré de posar amb ell... !

    ResponderEliminar

Comentarios recientes

ir arriba