Darrers stencils de la col·lecció

Terrassa
Aquest stencil el vaig caçar fa pocs dies, però ja l'havia fotografiat de camí a la Mútua per a una de les sessions de quimioteràpia amb una altra càmera. Ara, aprofitant la nova que em van portar els reis, l'he tornat a fotografiar.
Per a mi és molt especial. Cada vegada que anava a tractament i passava per davant tot i l'angoixa que òbviament em suposava, em deia a mi mateix: bon dia a la vila del pingüí! Això em feia somriure i anar amb menys angúnia cap a l'hospital de dia. Mai vaig tenir por, era més aviat un cert fàstic, nàusees...

Però no em canso de repetir que he tret moltes més experiències positives que negatives de tot plegat. Ara, quan penso en la persona anònima que ha fet aquest stencil, només puc estar agraït per dos motius que desconeix: alegrar-me el dia i deixar part del seu art efímer per a la meva col·lecció.
Però durant el tractament vaig fer més coses, més excursions i vaig caçar altres stencils a més d'aprofitar tots els instants en els quals em trobava bé. Hi ha molt a explicar, moltes lliçons que he après i que vull compartir. En aquest cas el fil conductor són els stencils però, de fils conductors, n'hi ha tants com històries a relatar.

Sant Llorenç de la Muga
Navarcles


Creative Commons License

2 comentarios :

  1. bon dia a la vila del pingüí!!!!

    no sabia que els dibuixets aquests es déien stencils! m'encanten els que hi ha a ciutat vella, al costat del carrer xuclà, tot de gatets en una paret! tot un clàssic de la ciutat

    una abraçada ben gran!!!!

    ResponderEliminar
  2. Anónimo dijo...
    Bon dia a la vila del pingüí Rits!!!

    Ja passaré per ciutat vella! Una abraçada!

    Jordi

    ResponderEliminar

Comentarios recientes

ir arriba