La normalitat

Poc a poc torno a la normalitat, tot i que moltes vegades no n'estic ben segur de què vol dir normalitat o si alguna vegada m'ajusto a aquesta. La veritat, no m'agrada sentir que faig el què és habitual. Prefereixo caminar sense mapes, improvisar... Però malgrat això, com tothom, tinc obligacions que no puc evitar.

Demà torno a la feina i tornaré a escriure al bloc; tinc molt a dir, molt a recomanar i molt per llegir. He d'acabar El Hombre que fue Jueves de Chesterton i també les darreres pàgines de 2666 que vaig deixar descansant a casa durant el viatge. Ja m'he llegit el de Paul Auster i espero començar el nou de Haruki Murakami en breu...(pronunciar Jaruki Murakami com si estigués escrit en castellà).
Doncs bé, com diu una de les cançons més importants de la història, benvinguts passeu passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú...

1 comentario :

Comentarios recientes

ir arriba