Ja hem arribat de les nostres vacances al Japó. Si la primera vegada que vaig visitar aquest meravellós país vaig tornar tocat i al.lucinat, aquesta vegada la sensació s'ha multiplicat. I és que en aquesta ocasió hem trobat moltes persones d'allà que sense que ens coneguessin de res ens han tractat com si fóssim ambaixadors, fent-nos sentir importants. Ja aniré explicant més detalladament anècdotes però no puc evitar avançar que Hiroshima, una ciutat que no ens cridava massa l'atenció, ens va transportar als mons onírics de l'escriptor Haruki Murakami. Ja que parlo del Japó en aquesta breu entrada vull donar moltes abraçades i petons i mostrar el nostre agraïment en primer lloc a una molt bona amiga; la Misako, que ens ho va organitzar tot tant bé i va coordinar els nostres moviments dins de Japó a la perfecció. També cal agrair l'ajuda de tots els guies voluntaris que ens han acompanyat desinteressadament pels diferents llocs d'interès i en especial als amics d'Hiroshima; el senyor Inoue i el senyor Kimura.
La foto d'aquest post la vaig fer a Kioto (Santuari de Fushimi Inari).
Benvinguts!!!
ResponEliminaSayonara
ResponEliminaVaya pedazo de viaje que te has marcado. Ahora te toca enseñarnos fotos y contarnos lo que se cuece por allí.
ResponEliminaUn abrazo y bienvenido al triste occidente que se desmorona ;-)
Gràcies xiquets!!! Garito a veure si quedem, no?
ResponEliminaGloria, què em vols dir? jejeje, sayonara vol dir adéu...
Bandini, te lo prometo, haré, con la ayuda de Silvia, un resumen del viaje y además hay fotos, muchas fotos.
Ja estem aquí, però encara de vacances i no he tingut massa esma per escriure res més... En breu començaré a penjar alguna fotografia i el més important; explicaré cosetes d'un viatge que de ben segur tornarem a repetir. Una abraçada.