Estem eufòrics i ho volem compartir. Aquest episodi s'ha quedat curt i segurament hi haurà més Cremes amb l'eufòria com a fil conductor. Potser en lloc d'eufòria hauríem d'haver titulat aquest episodi Melotró, perquè sí, perquè aquest instrument té molta presència en aquesta tercera entrega de la Crema d'estrelles. Com a cada programa, escoltarem una d'en Zappa. Tenim secció nova: JAZZ CREAM, com ice cream, però sense gelat, o com JAZZ SCREAM, però sense crits, tot molt improvisat. En Carles Pinós des de Terrassa fa un petit homenatge a Vangelis. En Pere Raventós des de Vilafranca del Penedès ens porta a l'Empordà i fa un repàs de la trajectòria de Mazoni. Tenim Discos Revisitats amb King Crimson i moltes coses més. Ah! Sí!!! 2 graus de separació amb Eagles i Jethro Tull, aniré molt errat? Les veus de les falques són de la Marta Culí, la Laia i en Roger Via.
"S'ha d'anar amb compte amb allò que es desitja", seria una variant de la "responsabilitat comença en els somnis".
Jo somiava tornar a fer ràdio, ho he aconseguit i ara he de ser responsable i fer un programa periòdicament. De moment un cada trenta dies, mirarem de fer-ne més sovint. En aquest programa apareix per primera vegada i espero que per sempre, en Pere Raventós. Ell ens aporta noves seccions i de la seva mà visitarem el Montseny, escoltarem Albert Pla, Pascal Comelade, Orchestra Fireluche, Pau Riba, Anna Andreu... Com cada programa escoltarem una d'en Frank Zappa, però també tindrem Aviador Dro, Tangerine Dream, 21 Japonesas, INF & The Fifty Dollar Band, Donald Fagen a discos revisitats i més cançons que si no presento és perquè no els hi cal presentació.
Roy Orbison - In Dreams
El Último de la Fila - Dulces Sueños
Fleetwood Mac - Dreams
INF & The Fifty Dollar Band - Every Day The Sun
INF & The Fifty Dollar Band - Mix : I believe I see a light begin to shine,
Fever, The Young Are At The Gates,
Come Together, Everyday The Sun, Poor Old Devil, Superstition, Not The One,
In Dreams Begin Responsibilities.
21 Japonesas - En Sus Sueños
Pascal Comelade - Ha Passat Un Àngel
Albert Pla i Pascal Comelade - Insomni
Albert Pla - Somiatruites
Albert Pla - Somnis
Pau Riba - Helena, desenganya’t
Pau Riba i Pascal Comelade - Ha Passat Un Àngel
Pau Riba - Noia de Porcellana
Orquestra Fireluche - Nina de Miraguano
Anna Andreu - Torrent Sanguini
Anna Andreu - Un Son
Donald Fagen - Ruby Baby, I.G.Y., Green Flower Street, Ruby Baby, Maxine,
New Frontier, The Nightfly, The Goodbye Look, Walk Between Raindrops.
Mark Lanegan - Dream Lullabye
Aphrodite’s Child - Rain and Tears
Vangelis - Pulstar
Vangelis - Fais que ton rêve soit plus long que la nuit
En aquest primer programa, una prova, un repte, parlem de Soda Stereo, Prince, Mark Lanegan, Talking Heads i Frank Zappa. Escoltem i traduïm la lletra de Sometimes It Snows In April i punxem una versió, la que va fer Meshell Ndegeocello. Busquem una cançó que ens la recorda, aquesta vegada qui creiem que s'hi va inspirar és el grup Revolver. També recordem a Mark Lanegan i revisitem el disc Little Creatures de Talking Heads. Zappa estarà present a tots els programes i s'estrena en aquest primer amb un tema de 1963.
Jordi Via presenta i edita aquesta Crema d'estrelles amb la intenció de contagiar la seva melomania.
Soda Stereo - Crema de Estrellas
Prince - Sometimes It Snows In April
Prince - Kiss, Do U Lie, Under the Cherry Moon, Girls & Boys, Mountains, Anotherloverholenyohead, Venus de Milo
Screaming Trees - Time For Light, Dollar Bill, Shadow Of The Season
Mark Lanegan - Shiloh Town
Zappa & The Mothers Of Invention - Anyway The Wind Blows, Oh No, Mother People
Zappa & The Heartbreakers - Everytime I See You
Talking Heads - Road To Nowhere, A Clean Break (Let's Work), Burning Down The House, And She Was, Give Me Back My Name, Creatures of Love, The Lady Don't Mind, Perfect World, Stay Up Late, Walk It Down, Television Man, Road to Nowhere
Ara mateix ploro. Ploro i em regalimen les llàgrimes de nou per les galtes. Feia temps que no em sentia així.
Avui volia compartir la meva cançó favorita de Prince per dedicar-li al meu Tiet, en Xavi Raventós, una de les persones més crucials a la meva vida.
La meva cançó favorita des que la vaig escoltar per primera vegada, quan jo era un nen de catorze o quinze anys. Des de llavors sempre m'ha emocionat escoltar-la; parla sobre la mort d'algú molt important pel narrador i sobre com el va afectar aquesta pèrdua. Aviat farà un any i encara nego la mort del Tiet, un any en el qual he estat incapaç de fer-li cap escrit ni retre-li l'homenatge que mereix. I avui, justament avui que vull dedicar-li aquesta cançó m'assabento de... la casualitat de vegades pot ser molt cruel.
Ara entendràs el motiu d'aquestes llàgrimes, el motiu de voler escriure tot això, per què penso que s'ha de compartir, que ho has de llegir, que m'agradaria que sentissis el que sento jo, que t'emocionis com jo en llegir la lletra de la cançó de Prince, que se't posi la pell de gallina escoltant la cançó i sabent tota la casualitat que envolta aquest tema i quin vincle hi ha amb el meu Tiet, amb mi. A Prince només l'he pogut veure una vegada en concert. Deu fer uns vint-i-cinc anys ja... I va cantar SometimesItSnowsInApril. Recordo la felicitat, l'emoció que em va envair i com vaig plorar. No recordo cap altra concert on hagi plorat així...
La cançó SometimesItSnowsInApril (A vegades neva a l'abril) va ser gravada el 21 d'abril de 1985. Prince va morir el 21 d'abril de 2016. El meu Tiet, en Xavi de cal Zamora, va morir el 21 d'abril de 2021.
Ploro. Ploro en escoltar i llegir la lletra, en conèixer aquesta casualitat tan estranya... El mes d'abril sempre va ser el meu favorit, com el del narrador de la cançó. El mes d'abril vaig néixer jo, el catorze, i em dic Jordi, i... en fi, abril. El Tiet i Prince han aconseguit que arribant als quaranta-nou anys les meves sensacions quan comença abril siguin totalment diferents de com eren fins ara. Tiet, sé que em diries que sóctonto, però també sé que tot això t'agradaria. Tu que em vas posar un micròfon a la mà quan era un nen i no saps com t'ho agraeixo, tu que em vas presentar músics i cantants, que em vas fer estimar la música i la lletra escrita, tu, en fi, va per tu:
A VEGADES NEVA A L'ABRIL
Tracy va morir poc després d'una llarga guerra civil Just després de netejar La seva Última llàgrima Suposo que està millor que abans Molt millor que els ximples que va deixar aquí. Solia plorar per Tracy perquè era el meu únic amic Aquesta classe de cotxes no passen cada dia Solia plorar per Tracy perquè volia tornar-lo a veure Però a vegades, a vegades la vida no sempre és el camí A vegades neva a l'abril A vegades em sento tan malament, tan malament A vegades desitjo que la vida mai s'acabi I totes les coses bones, diuen, mai duren La primavera sempre va ser la meva època favorita de l'any Un temps per amants agafats de la mà sota la pluja Ara la primavera només em recorda a les llàgrimes de Tracy Ploreu sempre per amor, mai per dolor Solia dir ben fort sense por de morir Sense por a la mort que em va deixar hipnotitzat No, mirant la seva foto em vaig adonar Ningú podia plorar com el meu Tracy va plorar A vegades neva a l'abril A vegades em sento tan malament A vegades, a vegades desitjo que la vida mai s'acabi I totes les coses bones, diuen, mai duren Sovint somnio amb el cel i sé que en Tracy està allà Sé que ha trobat un altre amic Potser va trobar la resposta a tota la neu d'abril Potser un dia torni a veure a en Tracy A vegades neva a l'abril A vegades em sento tan malament, tan malament A vegades desitjo que la vida mai s'acabi Però totes les coses bones, diuen, mai duren Totes les coses bones diuen, mai duren I l'amor, no és amor fins que ha passat
Fa tant temps que no escric al blog, que se'm fa igual d'estrany que quan torno a una antiga feina i em trobo excompanyes i excompanys, excaps, exclients, excétera...
Hi ha una excusa de pes per tornar; una novel·la que ha remogut moltes coses dins meu, que ha fet que torni a llegir amb fruïció, que desitgi obrir les pàgines de seguida que tinc un moment. No sé si seguiré escrivint ressenyes d'ara endavant, però estic preparant una per aquesta en concret. De la mateixa manera que per tornar a posar discos al bar musical on vaig treballar tants anys m'ha calgut una mica d'entrenament, per escriure sobre una novel·la que he llegit o discos que vull recomanar, em cal temps i pràctica. Serveixi aquest petit escrit de primer intent i de recordatori -obligació- del repte que m'he autoimposat.
Dit això, bones festes i feliç 2022.
