Episodi anticipat per a fans.
Programa especial — 2 Graus de Separació
Un viatge en el temps que comença l’any 1680 amb el Cànon en re major de Pachelbel i culmina tres segles després amb Viva la Vida de Coldplay.
Quinze cançons en ordre cronològic que, tot i pertànyer a èpoques i estils diferents, tenen molt més en comú del que podria semblar.
No cal explicar gaire més. El millor és asseure’s, posar-se els auriculars i deixar-se portar per aquest trajecte musical on tots els estils són benvinguts.
Jordi Via, Terrassa, març de 2026
Hi ha diversos factors pels quals he triat aquesta il·lustració. El primer, i el més evident, és que es tracta de l’obra que va inspirar Coldplay a l’hora de posar títol al seu disc Viva la Vida or Death and All His Friends: Viva la vida, de Frida Kahlo.
És una de les seves últimes pintures, feta el 1954. Hi veiem unes síndries obertes, de colors molt vius, i en una d’elles hi apareix escrit “Viva la vida”. Tot i que l’obra és senzilla en aparença —una natura morta amb fruita—, sovint s’interpreta com una celebració de la vida en els seus últims dies, després d’anys de dolor i malaltia.
Després hi ha el fet que no és simplement una foto de l’obra i ja està, sinó la foto d’una foto dins d’un llibre obert. Per a mi això té molt a veure amb el fil conductor de l’episodi: una mena de joc de miralls que, quan s’enfronten, creen un passadís infinit.
D’altra banda, les síndries obertes —com a analogia d’“encetar un meló”— també connecten molt amb el contingut, perquè el primer que va encetar el meló sobre el suposat plagi era, probablement, el menys indicat. Abans que ell, dècades enrere, ja s’havien publicat cançons amb melodies semblants a Viva la Vida. I d’això en parlo arribant al final de l’episodi.
Pòdcasts amics:
