plou


L'últim dia que vàrem parlar de tu va ser al cine. Fa dues setmanes. Abans de començar la pel.lícula i mentre triàvem seient, s'escoltava pel fil musical Yoshimi Battles The Pink Robots Part 1. I, és curiós, era la primera vegada que anàvem amb ell al cine, i també era la primera vegada que anàvem en aquell cine en concret, i també era la primera vegada que escoltava a The Flaming Lips en un altre lloc que no fos en el meu ipod o en El Ninot. Era la nit de les primeres vegades... i els hi vaig dir que aquell grup t'agradava molt i que la primera vegada que els vaig escoltar va ser quan al final d'una de les nostres sessions 80's, que tant trobo a faltar, tu els vas posar.
Gràcies
et trobarem a faltar


Ha quedat pendent un cd amb el millor dels dos primers discs de Raz Ohara;


10 comentarios :

  1. No els havia sentit mai -no sento gaire música, només els meus remix de la meva época (70)-. No sé a qui parles però estas melanconiós, la pluja, els records... i El Ninot? és el meu mercat, ara hi aniré. Petons i cuidat.

    ResponderEliminar
  2. Ostres, quin descobriment! (I m'agradat molt sentir tb Jane's Addiction)...

    Deixa que plogui...després surt el sol...no falla... xD

    ResponderEliminar
  3. Hola Gloria, hola Sylvia. El video no és dels The Flaming Lips, és de Raz Ohara; Reality. L'he penjat per a una amiga a qui li agradava aquest cantant, és la mateixa noia que em va donar a conèixer The Flaming Lips. Ella tenia l'últim disc de Raz Ohara i jo li vaig dir que li faria un cd amb cançons dels dos discs anteriors. No hi he estat a temps. El Ninot de la Ninet era el lloc on he punxat algunes vegades.

    ResponderEliminar
  4. Joder, tiu, quina merda que passin aquestes coses

    Despres hi ha qui hem diu que no m'haig de esberar tant amb les coses que passen al mon pero si aixo ha passat es perque vivim en una societat de merda que ens educa amb el cul i que no ens ensenya a gestionar els nostres sentiments, sensacions i emocions

    ResponderEliminar
  5. Doncs si Garito, és molt trist. No sé qui té la culpa, però és evident que alguna cosa falla. Fa uns cinc o sis anys va passar el mateix amb una companya de pis.

    És molt maco el que has escrit al teu bloc... Fa estona que intento deixar un comentari però no puc, no sé si em falla l'ordinador o l'explorador o què... Una abraçada

    ResponderEliminar
  6. El teu comentari esta publicat al meu weblog, gracies pel teu recolsament

    De vegades, quan estas enfadat o depre va de conya que arribi algu i et digui que ets fantastic i que la vida es una maravella

    No si qui te la culpa en coses com aquesta pero m'hagues agradat estar al seu costat just quan mes ho necesitava (igual que molts de nosaltres), ara, potser, encara la tindriam aqui (m'imagino el dimecres fent una festassa per tenir-la ben contenta i distreta)

    Pero no som deus en el sentit mes estricte i cada dia desapareix molta gent al mon

    Nomes espero que la mort no sigui el final, nomes un punt i apart

    Pels que ens quedem, es una lliço que cal tenir gravada a foc ben endins i, espero, que coses com aquestes ens ajudin a adonar-nos que no val la pena concentrar ni un segon la nostra energia en si aixo o allo es bo o dolent per concentrar-nos en aprendre a disfrutar del que tenim

    Es aixo el que jo ensenyaria a la quitxalla i no qui varen ser els reis de nosevoninosequan

    En moments com aquest es quan mes me n'adono de les poques vegades que li dic a la gent que l'estimo

    A tots els que m'heu fet passar un segon de felicitat i alegria: US ESTIMO!

    La festa d'avui (em nego a no celebrar-ho) li dedico a ella de tot cor per si la energia possada en fer-ho la pot ajudar en alguna cosa ara que esta de viatje

    ResponderEliminar
  7. Si, Jordi. Avui ens veiem i fem una birra o les que calgui i li dediquem una abraçada perquè tingui un dolç trajecte. I si, tens raó; a la quitxalla els hi hem d'ensenyar més a estimar, estimant.
    Jo li dedico en aquesta entrada una cançó de Raz Ohara però li havia promès un cd...
    No podré evitar-ho; cada vegada que escolti The Flaming Lips, Serge Gainsbourg o a Franco Battiato pensaré en la Marta, en el deliciós tataki de tonyina i en els dies que gràcies a ella i a en Huete vaig viure punxant al ninot de la ninet

    ResponderEliminar
  8. Em sap molt greu no poder estar avui, diumenge, amb tots vosaltres.
    Envieu-li un petonet de part meva.

    ResponderEliminar
  9. És increïble el poder que tenen les olors, els sabors i els sons i com podem associar-los a algunes persones o situacions. Moltes vegades el record ve suscitat per una d'aquestes sensacions. Em sembla que també és maco, perquè et connecta en un segon amb ella o part de la seva energia.
    Magnífic comentari de Garito, ple de sensibilitat.
    Els que queden, no s'haurien de sentir mai culpables.
    Ànims a qui ho estigui passant malament.

    ResponderEliminar

Comentarios recientes

ir arriba