BUSCANT UN NOM... REGISTRE CIVIL?

Hola, espero que estigui enviant aquest correu al lloc adequat i que no us molesti amb les meves paranoies.

Em dic Jordi, "Jordi?". Si bé aquest és el meu nom, el meu DNI diu que em dic Jorge.
Vaig néixer al 1973 quan encara vivia l'innombrable i per la seva culpa els meus pares no varen tenir més remei que anomenar-me Jordi i inscriure'm al registre civil com a Jorge. Això li ha passat a molts catalans, valencians, bascos i gallecs amb el seu nom i en la seva llengua, i, fins aquí tot està dins de la trista realitat, no estic descobrint la sopa d'all.
El cas és que des de sempre tothom m'ha conegut pel meu nom; Jordi. Però cada vegada que treia el DNI o una targeta visa, els meus amics o la meva xicota es mofaven de mi i començaven a anomenar-me jorgito.
Per això i perquè la meva llengua i per tant el meu nom és català, vaig decidir anar al registre civil i traduir el meu nom. Feia anys que ho havia anat deixant; ja hi aniré demà... sóc mandrós de mena...
Total. Jo vaig néixer a Vilafranca del Penedès però ja fa 17 anys que sóc Terrassenc. Els tràmits, doncs, es poden fer a Terrassa. El 2 d'octubre del 2006 vaig formular la sol·licitud de traducció de nom propi en el registre d'aquesta ciutat. El noi que em va atendre després d'esperar més de dues hores, em va dir que ja m'avisarien quan estigués fet i que no sabia dir-me quant trigaria. Va passar un any i veient que ningú no deia ni ase ni bèstia vaig decidir perdre tres hores més de la meva, es deuen pensar que inútil vida, a la sala d'espera del registre civil. Allà encara no en sabien res, però es van quedar sorpresos perquè segons ells es tracta d'un tràmit senzill que quan el fan ells en una setmana ho entreguen. Però clar, els del registre de Vilafranca no havien enviat res i els de Terrassa no en tenien cap culpa. He intentat trucar vint milions de vegades per telèfon. Ho heu intentat alguna vegada? ningú agafa el telèfon, mai. Internet tampoc m'ha servit de res. Bé, si que em va servir, des de Vilafranca em van enviar una copia de la meva inscripció de naixement però amb el nom en castellà. Encara no ha arribat la informàtica a aquests llocs i treballen amb uns llibres immensos, i us recordo, que vivim a l'any 2008.

A dia d'avui i després de quatre visites i més de 12 hores perdudes, més els diners de l'aparcament, encara estic esperant la traducció del meu nom del castellà al català.

Això si, si despengem una bandera espanyola de l'ajuntament, veurem amb quina rapidesa actua la "justícia".

En fi, seguiré esperant. Només ho volia fer saber. Salutacions, Jordi.

1 comentario :

  1. Ànims Jogito!
    " A mi sí, que re mi fa si fa sol o si no en fa "

    Un petonet!

    ResponderEliminar

Comentarios recientes

ir arriba