Avui costa una mica més...

Avui, després de tres dies en els que em sentia ple d'energia, he fet figa. No estic tan bé com pensava.
Al tren, quan ja portava vint minuts de trajecte, mentre llegia i escoltava música, he començat a sentir un lleuger mareig.
El cansament m'està posant a prova. Un desviament provisional. Només això.
Però no em rendeixo. De fet no he canviat cap pla i no he baixat fins que no he arribat a Provença. Hagués baixat al Baixador de Vallvidrera, però sóc massa testarrut i, tot i que varies vegades he pensat que perdria el coneixement, no volia cedir en aquest quart dia.

La frase; el dolor és inevitable però el sofriment opcional.

1 comentario :

  1. Era el dia de nuestro plan... me alegro que no lo cambiaras, cabezón eres... pero lo hubiese entendido, faltaría más. Un beso y su soplo, para espabilarte... cuando te sientas desfallecer respira hondo... POR LA NARIZ.

    ResponderEliminar

Comentarios recientes

ir arriba