Sensacions i nou disc de Raz Ohara & The Odd Orchestra

Primer de tot vull donar les gràcies per la gran quantitat de comentaris rebuts en la darrera entrada. M'ajuda molt.
Fa un temps que em costa concentrar-me fins i tot per a llegir. Així doncs ja et pots imaginar el difícil que em resulta escriure, i, és aquesta la raó de les poques entrades en aquest blog en els darrers mesos.
Llegir sempre ha sigut un dels meus grans vicis i em sap molt greu no gaudir al cent per cent en aquests moments d'aquesta afició. Tot i així faig l'esforç i si cal llegeixo varies vegades la mateixa frase fins que em torno a capbussar en el relat.
Una altra afició és la música. Els que em coneixen ja ho saben, des dels dotze anys un disc m'ha portat a un altre i no puc parar-ho. Estils tots: jazz, pop, funky, hip hop, rock...
Per sort escoltar música m'està ajudant, com sempre, això no m'hauria de sorprendre. Acabo de llegir Nocilla Lab de Agustín Fernández Mallo i tot i que m'ha agradat, segueixo pensant que Nocilla Experience és una meravella. El que més m'agrada dels seus llibres són les casualitats. I no només les casualitats que succeïxen dins del llibre entre els personatges, no, també les que m'afecten directament a mi. Em va passar amb Nocilla Dream, molt especialment amb Nocilla Experience i ara amb Nocilla Lab. Només un detall: el primer llibre que llegeix el protagonista de Nocilla Lab de l'autor Paul Auster és el mateix que vaig llegir jo ja fa un munt d'anys: LA MÚSICA DEL AZAR.
Ai la música...
Un altre dels meus cantants favorits és Raz Ohara i acaba d'estrenar un nou disc. Els tinc tots, així que no trigaré molt en aconseguir aquest LP.

3 comentaris :

  1. Doncs per costar-te escriure ho segueixes fent molt bé... m'encanta com enllaces la música amb els teus escritors preferits i viceversa.

    Endavant, jo ara escric més però segueixo sense poder llegir, potser no he trobat el llibre que m'enganxi des del principi. I ultimament que estic més tranquila tinc mol mal de cap casi cada dia. Avui hem anat al Corredor, a Vallgorgina i encara que no feia molt bon dia, els colors de tardor m'han omplert de natura els pulmons... i se m'ha anat el mal de cap. Em sembla que Bcn no em va bé.
    Un petó aixís de gran :*************

    ResponElimina
  2. Totalmente de acuerdo con Gloria, pese a las dificultades que comentas, percibo el relato de una persona serena y segura. Porqué no hace falta escribir sobre grandes cuestiones. Gracias.

    ResponElimina
  3. Gloria!!! petons enormes!!! tu que em veus amb bons ulls jejejeje. A veure si quedem i fem un passeig per Terrassa eh! ;)
    Anónimo agradezco tu comentario, pero ¿por qué no dejas tu nombre? y... persona segura, serena... no sé.. no sé...
    Carles fas bé!!! la millor per mi com dic és la segona. Una abraçada!!!

    ResponElimina

Comentaris recents

ir arriba