bye bye mrs. porthacath

Avui comença una nova etapa a la meva vida, o potser millor diré que tanco una etapa... i quan miri enrere pensaré que tot era un somni, un somni del que hem après molt (sí hem). D'aquí a un parell d'hores entro a quiròfan i li dic adéu al porthacath que tant m'ha ajudat a les sessions de quimioteràpia...

"si nada es nada, nada vamos a perder... y al mirar atrás todo será un sueño..." com ajuda la música... recomano efusivament Adelante Bonaparte de Standstill, gràcies Pere per la recomanació. "Me voy a inventar un plan para escapar hacia delante, ven aunque no lleguemos a ninguna parte, sabes que esto es lo único importante..."
I com ajuda, també, la lectura, i com m'ajudo jo...
Aquests dies he llegit a Jean Genet, Charles Bukowski... escriptors i personatges i vivències dures, massa dures...
Per contrarestar aquesta mala vida poetitzada, també he llegit tots els còmics editats fins ara de The Walking Dead, n'estic ben enganxat... he de dir que molta culpa d'aquestes ganes de llegir aventures apocalíptiques la té L'any de la plaga d'en Marc Pastor.
Les casualitats no paren de trucar a la porta de casa (si entenem casa com a cervell i porta com a cos), i les gaudeixo i gaudim i apareix Werner Herzog en un llibre que m'acaben de regalar després de veure el dia anterior una de les seves pel·lícules.
I ens quedem 20 minuts atrapats en un ascensor a la Mútua, però amb un somriure d'orella a orella perquè tinc a les mans els darrers resultats (millors que mai).
I m'atreveixo a entrar on mai no ho hagués fet, i a participar en converses i moltes altres coses que són, o haurien de ser, ben normals però que moltes vegades havia evitat.
I una artista (Louise Quinn) de la que he fet servir una cançó pel meu darrer mix (A Band Called Quinn-DIY) es posa en contacte amb mi i recomana el mix al seu twitter i...
sóc feliç, i quan dic que sóc feliç em posaria a plorar...
I ahir la dedicatòria que la Laura va escriure en el meu exemplar del seu darrer llibre "Wendolin Kramer" em va encantar, Vonnegut per tot arreu... i més senyals...
La gent de Libros Asteroide m'enviaran un llibre que he guanyat en un petit concurs, "un matrimonio feliz", una novel·la que parla del càncer i com afecta a les relacions.
Sorpreses, tot són sorpreses i bon rotllo... i de les coses dolentes ara no en vull parlar, i n'hi ha, moltes n'hi ha de dolentes a les que també hi poso cullerada (en posem), ajudo en el que puc...
Però ara toca dir que estic mega content... gràcies...
"el niño de mí dice hola..."

3 comentarios :

  1. Després de llegir-te, tot el que es digui sobra una mica però m'alegro de llegir aquest text. Traspua felicitat i bon rotllo. Que bé. M'alegro molt de llegir que comença aquesta nova etapa.

    ResponderEliminar
  2. bye, bye ..i... hola!!!!!
    desitjo que tot hagi anat molt bé!!!

    ResponderEliminar
  3. Sylvia, no sobra res ;-) Una abraçada!
    Tot bé Rits!!! Tu com vas? Petons!!!

    ResponderEliminar

Comentarios recientes

ir arriba